De les mentides al lerrouxisme – Miquel Saumell

D

Hi ha qui pensa que per guanyar unes eleccions s’hi val tot. I no tot s’hi val. Avui posaré dos exemples de males pràctiques polítiques que potser serveixen per guanyar algun vot però que s’haurien d’eradicar: les mentides i el lerrouxisme. A Escòcia hi va haver les mentides de Cameron, i a Catalunya el lerrouxisme d’alguns partits polítics que juguen en clau espanyola. Però així com a Escòcia l’unionisme va guanyar el referèndum amb l’ajut dels mentiders, a Catalunya tot indica que als lerrouxistes, de dretes i d’esquerres, les coses no els aniran tan bé.
Els independentistes escocesos van perdre el referèndum que els hauria pogut portar a la independència per creure’s les promeses que els va fer el primer ministre britànic, David Cameron, pocs dies abans de la jornada electoral. Totes les enquestes eren favorables a la independència d’Escòcia fins que va arribar Cameron i va fer un munt de promeses als escocesos si votaven a favor de quedar-se al Regne Unit. Unes promeses que a dia d’avui no s’han complert. Quan els escocesos han constatat que els han entabanat ja era tard, i ara s’hauran d’esperar a celebrar un altre referèndum anunciat per l’any vinent. Però aquesta vegada enredar-los ja no serà tan fàcil, i és que de les derrotes també se n’aprèn, sobretot quan qui guanya ha fet trampa.
La sorpresa de la campanya electoral catalana ha estat la irrupció del lerrouxisme. Sorpresa relativa, tot s’ha de dir, però tardarem a oblidar la utilització barroera que del lerrouxisme ha fet un polític populista de la nova fornada, Pablo Iglesias. Al líder de Podemos se li va veure el llautó lerrouxista quan en un míting va començar a jugar amb els cognoms dels votants i els orígens espanyols dels seus pares i avis. Iglesias va voler entrar en un debat pervers que va quedar superat fa dècades, tot i que en els darrers anys la dreta espanyola més tronada de populares i ciudadanos sempre l’han intentat ressuscitar. Els que parlen de cognoms i orígens semblen haver oblidat que fa cinc anys, a Catalunya, teníem un president que era d’origen andalús i que es deia Montilla, i dient això no cal dir gran cosa més. El lerrouxisme era reprovable fa vuitanta anys i ho és ara, però a alguns polítics sense moral els sembla que en un lloc o altre els dóna vots. I, dissortadament, potser tenen raó. Però encara que fos així, apel·lar als baixos instints de la gent més senzilla resulta fastigós i reprovable. Repetim-ho per si no havia quedat prou clar: a Catalunya tots els votants són catalans.
@miquelsaumell