La felicitat, evolució o devoció? – Manel Ramoneda
L

27 de març de 2015

De petits, en aquella edat de concentrar-nos en tot i en res que fa que no escoltem el que ens expliquen i aconsellen els adults -tret de mestre, mossèn, mosso o metge- fem de cada dia una sorpresa.  Ens llevem sense condicionar-nos per si estarà núvol, boirós, plujós, o bé si farà un jorn de sol radiant. Tan fa. És l’època en que no sabem ni de calendes ni d’estació ni de rellotge, només de somnis. Tenim un únic referent fix, la casa i la mare; cau i menja. Fins i tot desconeixem què fa el pare; desapareix molt d’hora. Un ve i va que ni tan sols preocupa al nostre jo, un va i ve que, sense saber-ho, és garantia de benestar i seguretat. I de tot plegat el que marca el nostre caràcter, sentiment i personalitat serà el gradient i la intensitat amb què visquem les pors, els dolors, les olors, els sons, els jocs i sobretot el sentir-nos estimats, volguts. La maldat i la mort no existeixen en el nostre ésser, només despreocupació qual sinònim de felicitat. Beatitud perfecta, un estat d’ànim que per biològic primari i natural res té a veure amb cap religió i no s’aconsegueix ni es troba llegint sagrades escriptures i manco amb el patiment i angoixa que comporta el lligam a una devoció, a una creença. Cosa molt diferent és trobar consol esperança confort o alleujament en les pregaries, en la confessió, o participar activa o passiva en rituals i càntics en ambients de serenor i recolliment de monestir o església. Aquesta és la religió d’adults, de maduresa, que per la funció social i d’agermanament d’una parròquia mereix tot el respecte i protecció.
Però el temari que ofereix per educar en matèria religiosa l’estat espanyol de la mà del partit extremista i retrògrad de Madrid-Estat a través del Ministerio de Educación, Arte y Cutura (Toros) y Deportes és fanatisme i doctrina més pròpia de secta que del món de la ciència i el saber. Només cal llegir, i sorprendre’s, o no, amb la resolució del passat 11 de febrer, publicada el dia 24 en el Butlletí Oficial del Regne http://www.boe.es/boe/dias/2015/02/24/pdfs/BOE-A-2015-1849.pdf. Talment text més propi del temps de la inquisició, de quan enganyaven la gent fent-los creure que la Terra era plana i atemorint-los amb l’infern. Un redactat on s’arriba a negar l’evolució de les espècies. Hi veurem la mà dels ideòlegs i partidaris del creacionisme que a la península no són altres que fills i filles de franquistes, de famílies adinerades posicionades i adoctrinades a recer del règim polític i dictatorial -que no ha retut comptes amb la justícia- i d’on els deixebles avui en calquen les bastes idees de caserna betum arengada i pixum. Són avui els aprofitats d’una impunitat, gràcia i privilegi auto-atorgat pels parents per evitar poder ser jutjats per crims de guerra. I ho van tenir fàcil per amnistiar-se: la competència, la dissidència, o morta o exiliada o depurada. Terror, espant, oblit i tabú pels que va romandre vençuts, a casa i callats. Així van instaurar-nos la democràcia, conscients que abans havien fet net. Neteja intel·lectual i ètnica. Ells, caterves que van dur la guerra civil contra la República espanyola i, per no perdre el bàrbar costum castellà, contra el fet català, són els mateixos que parlen de pau després de ser els artífexs d’una lluita armada i ens titllen de nazis quan són ells els que establiren amb el règim feixista alemany amistat d’Estat, intercanvi d’informació i en foren acèrrims col·laboradors. De documents gràfics del flirteig amb la barbàrie- que avergonyeix la humanitat i la civilitat- no en falten. Ara fan fàstics a l’estelada, però avis i pares no ho feren a l’esvàstica. Nyepes i nyèbits que sotmeten la nostra societat als seus capricis i designis, ens han fiscalment segrestat el diner públic i en la seva incultura, barroeria i suprema ignorància persegueixen tota forma de cultura, especialment la catalana. La seva particular religió -utilitzant i manipulant el fet cristià i el catolicisme com a eina inductora- contribueix plenament a deformar la personalitat i la visió de la realitat. Fet que explicaria i molt la manera de ser i fer de les actuals cúpules dirigents espanyoles de dit dot i doble moral.
La felicitat és un sentiment amorós i plaent que experimenten primats racionals en sentir-se segurs, envoltats de semblants, naturals i iguals. Només cal veure l’amargura dels infeliços impresa a la cara en elits i classes governants i de l’alt i baix funcionariat uniformat, siguin de missa, de mossa, o de most, per saber que o bé involucionen o alguna cosa del que postulen no rutlla. La mateixa carona de mala llet que veiem en els colons que en comptes d’adaptar-se al lloc on arriben pretenen que el lloc s’adapti a ells. I per molts precs que facin a Déu Nostre Senyor a l’Al·là o a l’al·lè benzè, només es troben a gust en el ranci, en el passat. En definitiva, des de Madrid promouen un adoctrinament que no afavoreix pas el desenvolupament de la responsabilitat personal, social i l’ interiorització de virtuts cíviques en pro del bé comú de la societat. No permeten que s’adquireixin competències de llibertat, solidaritat, justícia, empatia i caritat més enllà del clan i afavoreixen immaduresa que la majoria tapa amb autoritarisme domini i arbitrarietat. Menystenen la ciència per afavorir la ignorància i la divisió en el saber i ens menteixen vilment exposant que el fet religiós -i no pas valor individual suor i plantar-los cara- ha estat el veritable motor de canvi per potenciar els drets humans la convivència el progrés i la pau. Són capaços d’insultar la intel·ligència exposant que l’exclusiva vida al planeta Terra no és evolutiva sinó regal de Déu i que la felicitat s’aconsegueix amb la devoció i amb la submissió al diner. Doblers que distribuiran ells a caprici, açò sí els fa feliços.   
Manel Ramoneda

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta